Una mica de color... (per una món massa gris)

Bé, aquí teniu les primeres fotos del blog. Són una selecció de les meves preferides, ja sigui pel lloc, per la imatge en si o pel que van significar en aquell moment.

En aquesta som en Xavi Llamos i jo després d'escalar l'Esperò Nord del Petit Vignemale el juliol de l'estiu passat. A darrera s'alçen els ultims centenars de metres de la Nord de la Pique Longue, una via que haviem escalat dos dies abans i després de la que vaig dir que tardarien a tornar-me a veure per aquell racó (o més aviat raconàs) del món. Ara però donaria el que fos per la temperatura, les hores de llum i el company de cordada per escalar les altres 2 grans clàssiques que em vaig deixar, La Nord del Piton Carré i
la de la Punta Chausenque.

En aquesta altra es veuen les tres parets de les que parlo i en Xavi i jo fent el toto després d'haver-nos fet la foto a l'estil Jim Bridwell&CO.

El frares encantats amb la seva màgia particular en un dia de boira des del Serrat del Moro. Qué més puc dir de Monserrat, la meva meca vertical (com de tants altres), ser-hi fa que tot vagi bé. El temps al món exterior s'atura i mentre repto pel conglomerat tot és perfecte...

El Pedraforca tal com estava en un dels intents que vaig fer amb l'Oriol Pasqual a la Picazo de la cara nord del Pollegò Inferior. Al final l'Oriol va acabar la via amb en Xavi Llanos. Per la meva banda, després d'haver-me clavat dues osties força guapes en un suposat llarg de A2 (que diria que ha acabat recotat de A3+), haver acabat hipoglucèmic carregant motxiles de més de 35kg fins a l'enforcadura obrint trassa sobre neu pols fins la cintura i haver passat fred com poques vegades a la meva vida ( i això que he viscut al Canadà), vaig decicir que això del Big wall hivernal no feia massa per mi (com a mínim en aquell moment).
En Marc Soto trepija la gàrgola de la cara Sud de la Maladeta just acabant d'escalar la via Directa. Per mi la via va representar la meva primera via en terreny alpí i també la primera vegada que escalava sobre granet. Feu vosaltres mateixos les suposicions... vaig pillar a tope i em sembla que com a molt vaig escalar un llarg de primer...

És però una altra de les parets on tinc pensat tornar a redimir-me sobre la via i amb una mica de sort fer la Picazo o la Ostegun Urdin Batean (que la Territorio Comanche ja apreta massa).

Aquest altres fotos són de diferents moments del meu viatge de 2 mesos al Brazil l'estiu del 2005. L'escalada no va ser més que l'anècdote, però bé, aquí teniu les parets granítiques de Teresopolis (Dedo de Deus) prop de Rio de Janeiro i els blocs de conglomerat de Lençois (Bahia)en que vaig aprofitar per fer una mica de bulder.