Els Processos oponents

D'aqui 3 dies tinc el meu ultim examen seriós de la carrera: PATOLOGIA MOLECULAR: Cel·lular i de Sistemes...i total que avui m'estava preparant el tema de BASES MOLECULARS de l'ADDICCIÓ a les DROGUES i he pensat que potser us interesava alguna coseta...en certa manera és una perspectiva diferent de l'habitació verda:
http://crowledge.blogspot.com/2006_11_01_archive.html...

l'addicció es una malaltia crònica i recidivant caracteritzada pel consum abusiu d'una substància amb la finalitat de benestar o evitar malestar. Hi ha 3 punts claus:
(1) cerca compulsiva.
(2) pèrdua de control en el consum tot i les conseqüències negatives que aquest pot tenir.
(3) recaigudes succesives.

a algú li comença a sonar alguna cosa???

Hi ha 2 teories complementaries que expliquen aquest procés:

(A) Opponent Process Theory of Motivation
Si representem el plaer en el eix de les Y en un gràfic respecte temps...

es donen 2 processos oposats, en un primer moment es dóna un augment en l'escala hedònica d'una manera molt superior a l'estat basal... mentre que més endavant es dóna una recaiguda per sota del nivell basal (qui no ha tingut mai resaca?).

Ara bé si les administracions són repetides s'acaba donant una tolerància a (A-response) els efectes positius (es veuen disminuits) i una sensibilització a (B-response) els negatius (s'incrementen).

(B) Spiralling Distress an the Addiction Cycle.

En el subjecte es creen expectatives de que la droga és la solució al seu malestar i es consumeix de manera repetida. Certs factors (com la vulnerabilitat individual o l'ambient) poden accelerar aquest procés: incrementant la dosis s'incrementa la tolerància al benestar i la sensibilització al malestar...

Abans d'entrar en coses massa tècniques els meus apunts s'acaben amb les frase:
" la droga es converteix en el crentre de la vida del subjecte i altera la resta del seu comportament... la situació va empitjorant - l'anticipació no desapareixerà mai..."

Us acabo d'escriure això des de la meva habitació... tip d'estudiar aquesta tarda quan ja no podia més he pirat a penjar-me una estoneta de la resina de la sala de tortures del clumb a StQ... diguem que he considerat que l'escalada em solucionaria la tarda... i ara mentre escric això no paro de mirar-me els posters del Huber a yosemite, el Potter a Utah, un pallo a la Lighting Route del Changabang, i el Gordito a la beyond good and evil... o les fotos on surto amb el bernon als alps..o el budrier que encara no he guardat d'airejar-se després de la seva incurió ara fa una setmana a la Conrado-Altamira...diguem que no paro d'anticipar la propera dosis com a solució dels meus maldecaps. (alguns causat per les muntanyes, altres per coses que no venen a "cuentu"...

NO sou fanàtics... SOU MALALTS!!!!

i espero k no us cureu mai !!!!CRAKKKK!!!