"FINDE" complet

El meu cap de setmana va començar força abans qu el de la majoria de la gent, apoximadament un dia i tres quarts abans: a les 11 del dijous ja havia fet l'ultima classe de la setmana i ja m'havia reunit per decidir quatre tonteries d'un treball al que la penya sembla donar molta més importància que jo. L'uri em va trucar... i jo m'en vaig anar cap a Santa Coloma on ens vam trobar. I des d'allà cap a les grans parets del mon... per mi una de 12 llargs i per ell una de 24... total que ja em vaig posar les piles i tal...(ah ...si i tot sense aigua ni menjar ni res... i començant a les dues tocades...).

Al vespre em trobo amb el Roger i cap al Pedraforca falta gent... L'intenció es fer l'Estasen del rollo alpineti per anar preparant la temporada de chamonix aquest juliol... però entra l'hora que arribem al parking i que la pista per arribar al mirador no ens deixa passar fins l'endemà el matí (questió de gel i cadenes i tal) els plans canvien... Així que els roqueros Katakrak i Maluta es converteixen en els aprenents d'alpinista roger i guillem. En roger té una experiència força limitada amb el gel i jo encara més... Un dia vaig fer uns top-ropillos i ja està...el gel l'acostumo a reservar pels wiskis... però bueno diuen que per tot hi ha una primera vegada... i que té avui per no ser el primer dia que possi un cargol de glaç i clavi els piolos en un murillo més o menys tiesso amb la corda per sota?

Així que agafem la torrentera que va a petar a la columna del Verdet i la fem de dalt a baix...
A la meitat trobem un murillo de coliflors i gel finet força dret... em toca a mi...sort que no és gaire llarg...i sort que a mi de l'artifo m'agrada més ganxejar que no picar ja que es tracta d'això si no em vull autolapidar a mi mateix alhora que convertir-me en un cubata humà al rebentar la cortina sencera...

Més amunt fem la "muy mítica" columna del Verdet en condicions força facils, no gaire tiessa i amb prou gel... però ja se sap el mundillo alpineti te el seu rollo i es poden viure condicions extremes en qualsevol moment...

Com aquestes...

I aquí teniu el herois d'aquesta nova pàgina de l'historia daurada de l'apinisme extrem...

AM LIMIT

Tornem a Barna, una dutxeta unes trucades per telefon i "VAMONOS DE FIESTA"...

De l'empalme a les 8 del matí soc a gràcia carregant el cotxe del Francesc... cap a la Musara ens n'anem ... Disabte es dia de Friky i RESAKA (si així amb majuscules)...

Diumenge un parell de vietes...us en deixo la fotogaleria...

Ambient Montrebeià a de la R3 a la R2 de la Preu d'un somni (excepte que hi ha mogollon de bols i llastres i cantos sicats (k lleig)-si uri en abús).

Assegurant el Francesc per sortir de la R1 del Preu d'un Spmni

Sortint de la R1 de la Hercules Incuarteable.

El L1 de la Hercules Incuarteable

Doncs res penya salut...