Wednesday, November 22, 2006

I ara què?


Amb la mà txunga ultimament he estat fent bondat, i aprofitant l'energia per centrar-la en pensar una mica (que mai va del tot malament)...

Després d'escalar la Valentin, havent acomplert un somni, la veritat és que vaig quedar una mica destarotat. "I ara què?" va ser el que vaig pensar, "Què he de fer?". Altra vegada havia caigut en el mateix error egocèntric. Què gran que és el mòn i quantes coses queden per fer (en el camp de l'escalada). Escalar, la resta , en aquest moment, no tè importància tant sols són parentesis que m'ocupen la vida-més o menys com la quantitat innecessaria de DNA que contenen les nostres cèl·lules.

Ofuscat encara en els llargs de la Valentin no m'havia adonat dels horitzons que s'acabaven d'obrir devant meu. Mirant-me el pany, no havia alçat els ulls per veure el que hi havia més enllà de la porta que acabava d'obrir.

Una visita al festival de Torellò dijous, i veure el passe del Huber a LLeida el divendres em van fotre el clatellot necessari perqué tornés a aixecar el cap i a encarar els nous horitzons verticals. Així tal com diu el poeta Kahil Gibra:
And when you have reached the mountain top,
then you shall begin to climb.


El cap de setmana el vaig passar pujant a Goriz amb en Xavi a buscar la Vanessa i a saludar en Joan Maria el guarda (i bon amic del Xavi). Us penjo unes fotos de la Vall d'Añisclo per on vam pujar.

Xerrant amb en Joan Maria que ha fet gaire bé totes les vies de l'aeri, vaig començar a gestar nous projectes, proposar-me noves vies per quan torni d'estats units. La Fragel Rock, la Lotus i la Reencuentros pel que fa al lliure, i la Picazo, Antonio Machin i Anglada-Cerdà en estil més clàssic tot i que tant o més guerreres...
De moment tot això queda més aviat lluny, i pel mitg hi ha un viatge al Yankee en que l'intenció és aprofitar per aprendre tant com pugui de qualsevol cosa: biologia (amb el que ocupo el meu temps mentre no escalo), escalada en gel, escalada lliure o escalada de bigwall...
Per més informació segui atents a nous posts (stay tunned)...

1 Comments:

Blogger Oriol said...

Hola Maluta!

Sóc la Ceci...que l'Oriol m'està ensenyant el teu blog: estàs fet tot un filòsof tio!!!

Acabo de sortir d'una setmana d'hospital, es veu que l'ARNAU SERÀ MOLT "GUERRERO", ha comença a creixer molt i m0'ha deixat el ronyons per corbata ( se'n diu colic nefritic...), des del dimarts passat...JA VEUS QUIN PONT!

Diu l'Oriol que abans de marxar quedem per fer un sopar eh???

Fins i tot igual el deixo sortir una estoneta a escalar aquests dies...

4:28 AM  

Post a Comment

<< Home