Perseguint en Bonatti

Fa temps que se que no faig més que perseguir (sense cap espernaça d'atrapar) a un grup de gent de diferents moments dels darrers 70 anys. Rebufat, Terray, Cassin, Picazo, Bridwell, Long, Moreno... La llista és inacabable. Forces noms m'els deixo involuntariament (i demano perdo) un altre me l'he deixat per no repetir-me en el titol. BONATTI quin mestre, ja m'agradaria perseguir-lo per les parets (50 anys més tard). El fet pero es que no tinc ni els nassos d'acostar-me a una de les seves vies (tot i que ja m'agradaria ja, poder repetir-les), El Caputxi, el Dru, les Jorasses, el Cervi, quien pudiera... El que no m'espervava es que el tio ja s'em hagues avançat en el meu culte particular, el meu totem: el CORB!!! Llegint una compilacio dels seus relats: muntanyes d'una vida em vaig creuar am aquest paràgraf:

"Cap el vespre em va semblar sentir un corb. M'ho volia creure,pero semblava impossible en aquell lloc tant inhospit. Pero si el corb era ben bé allà i fins i tot semblava que agrais la nostra companyia. Negre i furtiu navegava liricament en els coorents d'aire ascendents. Amb cops d'ala secs i gràcils i vols picats, ens va abandonar per després tornar a cavalcar els corrents d'aire amb un abando poètic. A estones es quedqvq sospés en el blau inmovil com si s'aferrés al cel, i aleshores de cop i volta faria una parabola, un tirabuixo d'elegàancia extraordinària. Xisclava de tant en tant, i en el silenci que ho seguia, semblava que gaudis dels seus crits sonors resonant en cel buit. A vegades em fregava amb un angle agut quan baixava seguint la linea de la paret; pero més sovint la seva forma apareixia sobtadament i piraticament retallada contra la blancor de la glacera, o contrastada supervament contra la blava cupula del firmament. Diuen que el corb és un ocell de mal auguri, pero jo no ho crec. En un lloc com aquell la seva presència va ser infinitament amistosa."

Walter Bonatti, Muntanyes d'una Vida (1era repeticio hivernal de l'espero Walker)

Bé donc ja ho veieu, altre vegada s'hem han avaçat, pero ja en son tantes que més igual fins i tot ho agraeixo...

PS: perdoneu l'otografia, es el que té escriure amb un teclat francés, el meu ordinador ha petat i tot queda força limitat pero bueno ja seguiré informant...