Perseguint un estel, o era un somni?
life is given meaning only by living it with maximum involment,
by seeking to fulfill al its potential...despite all the fears and doubts...
by seeking to fulfill al its potential...despite all the fears and doubts...
Les paraules tot i estar en Angles pertanyen a en Walter Bonatti el llibre del qui tinc en versio yankee, el fet es que ara mateix no tinc temps de pensar en una traduccio prou encertada. El curs s'ha acabat a PENN, i la sala d'ordinadors comunitaria tancara d'aqui mitja hora...
Si el curs s'ha acabat!!! Batalla emocional. Normalment soc la persona mes felic del mon quan acabo els estudis cada any i em donen la condicional per tres messos. Aquesta vegada es diferent. Son masses adeus els que estic dient aquests dies. No son a reveures, son adeus. I no m'agrada. Podria ser cinic i questionar el valor d'una amistat de 4 mesos d'edat, pero m'estaria equivocant de mitg a mitg. Per algun motiu totalment desconegut aquestes amistats tenen molt mes valor del que seria normal. Amistats desperdigades per mitg mon. Ens vam trobar per casualitats de la vida i el mes segur es que no ho tornarem a fer mai mes... "see you in another life...". Bons moments, discussions... mons diemetralment opsats que es van trobar en una residencia d'estudiants i es van fer amics, i per aquest simple fet mes savis...
No puc dir gran cosa mes...
Per altra banda avui es un dia que marca una nova etapa, davant meu 7 mesos lliures amb nomes un idea al cap que ocupa el primer mes, despres ja es veura...
En John Muir fa anys va dir "the mountains are calling me... and I must go." I ara a mi em criden les mateixes muntanyes i parets de les que parlava en Muir: Sentinel Rock, The Cathedrals, Leaning Tower, Half Dome, El Capitan... YOSEMITE... Dema el mati volo a San Francisco i si tot va com ha d'anar diumenge aquestes hores m'estare colant al CAMP 4. Els companys de viatge son dos bultos inhumans: ferralla, material per dormir i menjar... si la tapia no acaba amb els meus somnis ells ho faran... Moltissimes ganes, pero alhora TERROR absolut!!! INCERTESA, EMOCIONS PER DEVORAR!!! 37 dies a yosemite poden donar o per molt o per molt poc, no ho sabria dir, pero be ja ho veurem no? No se com de sovint tindre acces a un ordenata aixi que gent: paciencia. Pero podeu estar segur que en algun moment algo penjare (que no son per fardar els blogs???) i quan torni (mes aviat del que us penseu) ja us ho explicare tot fent una birra...
What does he care if he hasn't got any money,
he doesnt need any money, all he needs is
his rucksack with those little plastic bags of dried
food and a good pair of shoes and off he goes
and enjoys the privileges of a millonaire
in surroundings like this.
Jack Kerouak in Dharma Bums.
he doesnt need any money, all he needs is
his rucksack with those little plastic bags of dried
food and a good pair of shoes and off he goes
and enjoys the privileges of a millonaire
in surroundings like this.
Jack Kerouak in Dharma Bums.
posted by Guillem at 12:18 PM
4 Comments:
Jo també tinc unes paraules en un altre idioma que et poden anar de perles. Són en plan "On the road", però no sé qui les va dir.
"Rincontrarse nel camino é un maraviglioso ristoro per le anime dei nomadi. Ma ancora piú fervente e gagliardo é partire per nuove strade col cuore pieno de tristezza"
Vés amb compte i disfruta molt, amic meu!
eis germà, acabo de torna de Dublin, i lo prime que e fet obiamen a sigut mira el blog ^^!
bueno tiu, cuida't molt i vigila!
salut!
Enveja enveja enveja enveja enveja enveja,.....
Ahora ha llegado el triste momento de volver a las ciudades y soy dos meses mas viejo y existe toda la humanidad y los bares y los espectáculos y el amor valiente, todo cabeza abajo en el vacio(...)
Al bajar de la montaña, con la mochila a cuestas, me volví y me arrodillé en el sendero y dije: "Gracias cabaña-Y enseguida añadí-:¡Bah!-haciendo una mueca porque sabia que aquella cabaña y aquella montaña comprenderian lo que quería decir.
Despues dí la vuelta y seguí sendero abajo de vuelta a este mundo...(mitjans d'agost del 2006)
........
Encara que l'estiu arribi al final, ni el retorn a la civilització, em pot fer oblidar les "roques del cel"... Novament com uns subterranis arrepentits dels nostres vicis mundans tornem a la cabana abans de fugir del fred..., als prats elevats... Novament en Jhapy Ryder ens acull al temple del sol, per trobar-nos amb el buda, nosaltres simples bikhus... conversant amb el quars, la mica i el feldespat..., en les seves infinites formes ... regletes , patates , roms, fissures, llastres verticals i llastres horitzontals...un món apart, adherent i encisador.... (els vagabunds del Dahrma segueixen buscant la via perfecta...)...Bum! Bum! Bum el meu cor batega a ritme de beat rabiós mentre Miles Davis em somriu des de la boira i m'indica les passes cap a un univers de formes que es crea i es desfà en la meva imaginació malaltissa de pedres...BUM! BUM ! BUM! Sóc una olla bullint de pensaments i imatges per culpa del vi, de l'alçada i dels pulmons...demà agafaré novament un tren cap a l'Est...i esperaré a que passi l'hivern, guanyant alguns diners per retornar a la carretera, als senders, per retrobar els amics...per escalar a Travessani...BUM!BUM!BUM!...el cor m'esclata per dins en sentir la felicitat de escalar...(setembre del 2006)
Post a Comment
<< Home