Crack climbing basics...tape up!!!
Som-hi amb unes quantes obvietats: si hi ha alguna cosa per la que Yosemite és conegut a aquesta banda de l'atlàntic (a part de les parets inhumanes) són les fisures, "the cracks" com en diuen allà. Allà la gent es "queixa" de que les fissures no son del tot perfectes, que tenen irregularitats, que no son del tot rectilines,... segons ells les fissures guapes son les d'arenisca, les de Utah, les del Indian Creek... Jo sincerament amb les de "la vall" ja vaig flipar!!!.
Les fisures es classifiquen segons la mida: tight fingers, fingers, off-fingers (ring-locks), tight hands, hands, off-hands, fists, off-width, slot/squeeze chimney i chimney. I també segons la tècnica que cal: straight-in jamming, jamming i liebacking (bavaresa). Els graus com aqui també seran subjectius, però ho seran molt més, depenent de la mida de les nostres mans i de com de bé dominem les tècniques d'encastament de cada mida. Per exemple amb les fissures de punys jo tenia moltissims problemes i algun 5.9 em va fer marxar amb la cua entrecames, mentre que si era de dits vaig arribar a fer 5.11d.
Les fissures a diferència d'aquí acostumen a estar més que netes de claus, i mola portar un sortit guapo de friends i encastadors (a vegades fins a quadriplicats d'algunes mides). El que si que trobarem a les vies més clàsiques, són força friends que acostumaven a pertanyer a algun Week-End Warrior (lease pijo de San Francisco que esta intentant fer la transició del "gym climbing" al "trad climbing")que han caminat fins quedar-se fixes fins que algun gat vell de la vall els traurà amb algun truquet dels seus.
El famòs tapping ajuda força, protegeix el revers de la mà i podrem apretar mes quan les fisures són de mides més grans que dits. Si es tracta d'un off-width també mola envenar-se els tormells. Jo no en vaig gastar massa d'esperadrap, tot i que potser haguès valgut la pena vistos els resultats d'altre penya.
La escalada és diferent de qualsevol altre cosa que jo hagi fet per aquí, tant en tècnica com en músculs que es fan servir. Però mola un munt, el que cal és acostumar-s'hi, oblidar-se de graus i simplement escalar...
Jo personalment ara desprès de molts banys d'humilitat, però també de moltes alegries, el grau me la suda totalment, com diuen els yankees: "I couldn't care less". El que busco són coses que em donguin guerra (molta guerra) però que pugui acabar treient...
Com a Intro a les fisures yosemítiques jo vaig fer unes sessions de "cragging"-totxillos (vies d'un llarg o dos) a equipar. Zones recomanables són el Swan Slab (just al costat del CAMP 4), el Church Bowl (darrera del Medical Service al Yosemite Village), i el Sunnyside Bench (al costat de les Lower Yosemite Falls). A les 3 zones hi ha vies de dificultat molt raonable/assequible i al quedar molt arran de carretera podrem carregar tota la ferralla que volguem per no passar gaire por.
Bé ho deixo aqui, d'aqui poc penjaré més posts dedicats a les differents zones on vaig estar i les vies que hi vaig fer. seguiu atents...
Les fisures es classifiquen segons la mida: tight fingers, fingers, off-fingers (ring-locks), tight hands, hands, off-hands, fists, off-width, slot/squeeze chimney i chimney. I també segons la tècnica que cal: straight-in jamming, jamming i liebacking (bavaresa). Els graus com aqui també seran subjectius, però ho seran molt més, depenent de la mida de les nostres mans i de com de bé dominem les tècniques d'encastament de cada mida. Per exemple amb les fissures de punys jo tenia moltissims problemes i algun 5.9 em va fer marxar amb la cua entrecames, mentre que si era de dits vaig arribar a fer 5.11d.
Les fissures a diferència d'aquí acostumen a estar més que netes de claus, i mola portar un sortit guapo de friends i encastadors (a vegades fins a quadriplicats d'algunes mides). El que si que trobarem a les vies més clàsiques, són força friends que acostumaven a pertanyer a algun Week-End Warrior (lease pijo de San Francisco que esta intentant fer la transició del "gym climbing" al "trad climbing")que han caminat fins quedar-se fixes fins que algun gat vell de la vall els traurà amb algun truquet dels seus.
El famòs tapping ajuda força, protegeix el revers de la mà i podrem apretar mes quan les fisures són de mides més grans que dits. Si es tracta d'un off-width també mola envenar-se els tormells. Jo no en vaig gastar massa d'esperadrap, tot i que potser haguès valgut la pena vistos els resultats d'altre penya.
La escalada és diferent de qualsevol altre cosa que jo hagi fet per aquí, tant en tècnica com en músculs que es fan servir. Però mola un munt, el que cal és acostumar-s'hi, oblidar-se de graus i simplement escalar...
Jo personalment ara desprès de molts banys d'humilitat, però també de moltes alegries, el grau me la suda totalment, com diuen els yankees: "I couldn't care less". El que busco són coses que em donguin guerra (molta guerra) però que pugui acabar treient...
Com a Intro a les fisures yosemítiques jo vaig fer unes sessions de "cragging"-totxillos (vies d'un llarg o dos) a equipar. Zones recomanables són el Swan Slab (just al costat del CAMP 4), el Church Bowl (darrera del Medical Service al Yosemite Village), i el Sunnyside Bench (al costat de les Lower Yosemite Falls). A les 3 zones hi ha vies de dificultat molt raonable/assequible i al quedar molt arran de carretera podrem carregar tota la ferralla que volguem per no passar gaire por.
Bé ho deixo aqui, d'aqui poc penjaré més posts dedicats a les differents zones on vaig estar i les vies que hi vaig fer. seguiu atents...
posted by Guillem at 3:48 PM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home