Sunday, June 17, 2007

A la recerca de la vall encantada...

...vaig somiar una vall amagada entre muntanyes, una vall verda, una vall plana amb un riu precios, una vall tancada per parets granítiques terrorífiques, parets granítiques precioses, vaig somiar granet daurat, vaig somiar or vertical, vaig somiar Yosemite...

Des de que vaig començar a escalar (des del meu punt de vista ara fa una eternitat, i des del punt de vista d'altres ara fa un no res) he sentit a parlar de Yosemite. Diuen que la joventut i les ambicions van lligades, enmanillades juntes fins i tot. I esclar als meus 21 anys no he pogut passar per alt una visita als estats units sense passar per la vall encantada... la veritat és que Yosemite des de philadelephia em quedava mes lluny que chamonix des de sant cugat, força més... però bé... l'edat, les ambicions i els somnis són el que són...

A philadelphia s'acaben totes les obligacions que m´hi lliguen, ens diem adèu amb els companys i volo a San Francisco. Hi passo el dia de rigor fent turisme amb la Freddie una amiga holandesa que té pensada fer la Route 66. L'endemà la Freddie lloga un cotxe on carreguem el seu poc equipatge i tots els meus trastos, i sortim en direcció Yosemite on arribem avançada la tarda. Em colo al mític CAMP 4 i comença el que seran unes de les millors 5 setmanes que he viscut fins el moment.

Ara mateix no us en dono detalls que no tinc temps, deixem-ho amb aquest preview per fer dentetes... però tranquils ja incloure posts amb piades, guies practiques, batalletes i tal. Una cosa si que us la diré ... per no crear masses expectatives (si es que mai ho he aconseguit) i no decepcionar a ningú: NO EM VAIG FICAR A CAP BIGWALL!!!
seguiu atents a les actualitzacions que amb la tornada a la civilització i a les eines de la comunicació global i 5 setmanes a "da Valley" tinc material a patades.


2 Comments:

Anonymous bernon said...

ei maluta, al final no ens hem vist. No t'he trucat perquè l'altre dia ens vam intoxicar tots a casa i encara estem pagant la factura a base de merda líquida. I demà marxo al Marroc, el paradís de les cagarrines.

bueno, ens veiem a partir del 26, ok? i ens anem a fer unes birres.

vinga, disfruta de la sweet home!

2:06 PM  
Anonymous Oriol said...

Iep MAluta,

Jo no soc tant escatològic...només va tenir CAGARRINES per un tobo l'Arnauet, el dia del merendolo del LLAnos, al final vam acabar al metge i el nano traient tot el seu pes en cacqueta...

Avuer siq uedem tio.

4:06 AM  

Post a Comment

<< Home