Wednesday, June 27, 2007

Five Open Books, Comitment i Selaginella

Al costat de les Lower Yosemite Falls, a la seva esquerre hi ha un parell de petits tallats d'uns 150 metres cada un, posats un sobre l'altre separats per un bira herbosa/boscosa d'uns 30 metres. En els 2 s'hi observen els mateixos 5 diedres força marcats, l'un al costat de l'altre. Són els Five Open Books. El matí l'hem passat escalant un parell de fisures que jo he trobat inhumanes però per les que el meu company del dia, en Jules (un master del trad climbing al més pur estil Brtitànic- "asiduo del Gridstone) s'ha passejat com quan jo surto a fer birres pel gòtic. Quan hem vist que l'hombra començava a canviar de banda de la vall, la hem seguit i fins els 5 open books. Al nivell inferior (lower tire) escalem la via COMITMENT. La via es obra de ni més ni menys que d'en Jim Bridwell (THE BIRD). Amb aquest nom i aquest autor començo a escalar amb molt de respecte, al cap d'una estona m'adono de la broma d'en Jimy, la puta ironia vertical de la ACID PEOPLE/ Stone masters dels 70es tardaré a saber la llegir sobre una ressenya... a vegades flipes a vegades es unh puto canxonedeo... avui es tracta de la darrera opció.

el tercer llarg després de passar el sostre

3 llargs bastant mantinguts guapissims. En el primer una mica de straight-in jamming despres bavaresa i despres un pel de tot fins la R. De la R sortim en placa fins pillar un diedre que mitg escalem en bavaresa fins fotrens sota un sostre que sembla força espectacular... (fins aqui sobre el 5.8 gaire bé tota l'estona). El tercer i ultim llarg consisteix en flanquejar per sota el sostre, superar-lo i escalar en bavaresa fins a la bira, una mica més dret i un xic més guapo (si es que es possible) que l'anterior (5.9).

Caminem per la bira una mica fins trobar el peu de la SELAGINELLA. La via tot i no ser la típica escalada yosemítica i tenir una roca no tant bona com es podria voler jo vaig trobar que era una joia amagada que no va para de sorpendrem una vegada rere una altre. La via té un regust alpí molt marcat, 4 o 5 tirades (segons on montem les Rs), tota mena de tècniques d'escalada (amb predomini de "flaring chimneys"-xemeneies trompeteres que t'escupen...), es protegeix bé, cal fer servir la intuició alpina, graus més ajustats i un final guapissim. No us descobriré més detalls d'aquesta petita joia, hi haureu d'anar...

En Jules cap al final de la via amb el Sentinel Rock darrera, un secret que si que us donaré: si feu les coses bé (o no us voleu jugar la cara més del que toca) aquesta foto no la haurieu de poder fer...

Vinga Penya ho deixo aqui, la propera entrada la guia Practica dels Royal Arches...

2 Comments:

Anonymous TR said...

Joer Maluta,

Ens estàs descobrint un Yoshemite paral.lel i humà...gracies, a veure si algun dia hi podem anar amb la Lila!!!!

11:54 PM  
Blogger Guillem said...

Aquesta es la idea d'aquesta serie de posts... però ja t'ho podies imaginar... per on passo jo no fa falta ser cap fletxa per passar-hi... i si vaig ser hi 5 setmanes es que coses per fer hi havien...
Pensa que yosemite de trepes n'esta sempre ple, i no tothom es precissament un fiigura...

Aixo d'algun dia m'agradat... Que tal el setembre??? que jo vaig estar amb l'arbones, dona i criatura de 2 mesos per allà!!! Aixi l'ARNAU ja no es xcusa...

4:33 AM  

Post a Comment

<< Home