MANURE PILE: Començament d'una estada a "Da Valley"
8 de maig del 2007,
Fa un dia i un vespre que soc a Yosemite, ahir vaig coneixer en Julian un professor de ciències de la terra a Nova Zelanda d'origen Anglès i vam passar el dia fent cragging al costat mateix del CAMP 4 al Swan Slab. En Julian m'ensenya la seva tècnica preferida: el hand jam i alguna cosa més. Encuriosit li pregunto quan de temps fa que escala, "35 anys" es la seva resposta, li estiro una mica mes la llengua... quan encara vivia a Anglaterra ho feia a Shefield i escalava a "God's sown rock", el mític Gridstone (al peak district)... era colega d'en Joe i en Simon (Simpson i Yates respectivament) amb qui havia fet cordada mes dúna vegada fins que amb el temps els hi havia perdut la pista i havia acabat marxant a Nova Zelanda on s'havia casat "...and had to do the right thing..."deixant l'alpinisme i passant a escalar només tardes. Però com que el fanatisme no es crea ni es destrueix... ara era a Yosemite una setmana (segons ell simplement no s'havia pogut escapar mes dies de la feina, de fet ja els havia enganyat prou dient que la convenció on anava durava 2 setmanes mentre que nomes en durava 1).
Però bé tornem a l'escalada:
el segon llarg de la After Six
Avui som al Manure Pile, un roc d'una mica menys de 200m, ideal per fer les primeres vies a Yosemite. La primera via és la After Six. La via es diu així per que la primera ascenció a càrrec d'en Chouinard i una noia amb un nom molt menys conegut (i per tant fàcil de recordar) va començar més tard que les 6 (de la tarda). Va ser la primera via del roc. El primer llarg segueix un evident diedre graduat de 5.7, però nosaltres com que encara no acabem de dominar l'art de llegir les resses yankis ens fiquem per una evident fissura. Mes tard sabre que aquest llarg correspon a la via After Seven, i esta graduat de 5.8. Els llargs superiors són gairebé tots de 5.6, força menys mantinguts pero no pas menys divertits... i arribem al cim del pedrot amb unes vistes genials del Sentinel, les cathedrals, el Half Dome, i esclar EL CAPI.
començant la nutcracker, les coses encara s'han de posar series, força més...
Baixem per un caminoi que recorda un xic a la canal dela avellaners i tornem al peu de via. El següent "objectiu" es la Nutcracker. Es una via força mítica a la vall. Es tracta de la primera via que es va obrir a la vall "hamerless". L'autor d'una Revolució d'aquestes proporcions us el podeu imaginar: ni més ni menys que l'amic del nostre Josep Manuel Anglada: en ROYAL ROBBINS. La via es va obrir fent servir encastadors (NUTS) només. Les dificultats són força mes mantingudes que a la after-six, pero tampoc cal exagerar. Hi trobarem de tot, una bavaresa invertida/desplomada molt divertida al primer llarg, una fissura de "straight in jamming" i mes
...jamming, jamming, jamming... (això es 5.6)...
bavareses al tercer llarg, una placa d'adherencia i un sostret d'encastament al quart llarg, i un "mantel" força "curios" al cinqué abans de sortir al cim. La via recore un tram de paret força més verical que la After Six, amb menys repises, reunions a muntar i no tants arbres. En resum es una presentació al que ens trobarem a la vall.
una de les reunions de la nutcracker.
Be penya ho deixo aqui... la propera entrada els 5 open books...
Fa un dia i un vespre que soc a Yosemite, ahir vaig coneixer en Julian un professor de ciències de la terra a Nova Zelanda d'origen Anglès i vam passar el dia fent cragging al costat mateix del CAMP 4 al Swan Slab. En Julian m'ensenya la seva tècnica preferida: el hand jam i alguna cosa més. Encuriosit li pregunto quan de temps fa que escala, "35 anys" es la seva resposta, li estiro una mica mes la llengua... quan encara vivia a Anglaterra ho feia a Shefield i escalava a "God's sown rock", el mític Gridstone (al peak district)... era colega d'en Joe i en Simon (Simpson i Yates respectivament) amb qui havia fet cordada mes dúna vegada fins que amb el temps els hi havia perdut la pista i havia acabat marxant a Nova Zelanda on s'havia casat "...and had to do the right thing..."deixant l'alpinisme i passant a escalar només tardes. Però com que el fanatisme no es crea ni es destrueix... ara era a Yosemite una setmana (segons ell simplement no s'havia pogut escapar mes dies de la feina, de fet ja els havia enganyat prou dient que la convenció on anava durava 2 setmanes mentre que nomes en durava 1).
Però bé tornem a l'escalada:
el segon llarg de la After Six
Avui som al Manure Pile, un roc d'una mica menys de 200m, ideal per fer les primeres vies a Yosemite. La primera via és la After Six. La via es diu així per que la primera ascenció a càrrec d'en Chouinard i una noia amb un nom molt menys conegut (i per tant fàcil de recordar) va començar més tard que les 6 (de la tarda). Va ser la primera via del roc. El primer llarg segueix un evident diedre graduat de 5.7, però nosaltres com que encara no acabem de dominar l'art de llegir les resses yankis ens fiquem per una evident fissura. Mes tard sabre que aquest llarg correspon a la via After Seven, i esta graduat de 5.8. Els llargs superiors són gairebé tots de 5.6, força menys mantinguts pero no pas menys divertits... i arribem al cim del pedrot amb unes vistes genials del Sentinel, les cathedrals, el Half Dome, i esclar EL CAPI.
començant la nutcracker, les coses encara s'han de posar series, força més...
Baixem per un caminoi que recorda un xic a la canal dela avellaners i tornem al peu de via. El següent "objectiu" es la Nutcracker. Es una via força mítica a la vall. Es tracta de la primera via que es va obrir a la vall "hamerless". L'autor d'una Revolució d'aquestes proporcions us el podeu imaginar: ni més ni menys que l'amic del nostre Josep Manuel Anglada: en ROYAL ROBBINS. La via es va obrir fent servir encastadors (NUTS) només. Les dificultats són força mes mantingudes que a la after-six, pero tampoc cal exagerar. Hi trobarem de tot, una bavaresa invertida/desplomada molt divertida al primer llarg, una fissura de "straight in jamming" i mes
...jamming, jamming, jamming... (això es 5.6)...
bavareses al tercer llarg, una placa d'adherencia i un sostret d'encastament al quart llarg, i un "mantel" força "curios" al cinqué abans de sortir al cim. La via recore un tram de paret força més verical que la After Six, amb menys repises, reunions a muntar i no tants arbres. En resum es una presentació al que ens trobarem a la vall.
una de les reunions de la nutcracker.
Be penya ho deixo aqui... la propera entrada els 5 open books...
posted by Guillem at 11:53 AM
2 Comments:
hehhehee..
Mola l'escarpia a la R de la darrera foto...
No si no era una escarpia, era una anella per rapellar en un bagueto molt descolorit al voltant d'un bloc encastat. A la via no hi havia pitons, ja et dic es va obrir amb tascons nomes...
vingali salut
Post a Comment
<< Home