Col·leccionant (altre vegada...)

Aquesta vegada el Cap de setmana el començo encara abans que la pasada... -ja us vaig dir que aquest any tindria moltissim temps lliure fins pasqua...-així dijous quedo amb en Roger per anar a fer la Directa Sagitario als plecs del llibre (una paret que fa molt de temps que m'atrau), però en sortir de barna veient el temps comencem a buscar plans alternatius...total que acabem fent el café a Monistrol tot esperant que el balcó de la lluna obri per que el roger es pugui comprar uns gats, un alien i un parell de claus... fa un dia de gossos...a estones plou...a estones només es boira molt tancada...

En roger al 3r llarg de la CADE

Al final acabem deixant el cotxe a can Massana, i anant cap a a la Miranda de la Portella. Tal com sortim del cotxe tot un sabi ens avisa de que: "La roca va a estar mojada, id con mucho cuidado...". La via en questió és la CADE (l'ultima CADE de Montserrat que ens falta de la cole)que fa temps van tatxar de "via-txati" però avui ens excusem pensant que en condicions "dolomítiques" és acceptable que ens vegin a la via aquest...doncs aixó que fem la via aquesta flipant força als llargs de dalt que semblen més aviat un aquapark que res més...rapelem i agafem el cotxe per tornar a dinar a casa...

Divendres el passo de trankis amb la Barbara al gorro frigi fent la via Badalona...és laprimera vegada que la barbara escala, però no s'en surt gens malament, ni un A0 en tota la via (i això que de navegar buscant el punt feble la tia passa i es dedica a superar tots els bombillos i baumetes tirant pel dret...), baixar ja es una altre cosa... patinades per aquí i per allà...li hauré de regalar algo amb una sola acceptable...

Disabte amb en roger anem cap al Pedra, l'intenció és fer la via del guarda, però la mandra d'aproximar amb botes ens acaba decantant cap al Roget.

Fem la Prima, un festival del "disfrute", roca bonissima, bolts a les erres i forces també entre llargs, algun clauet i friends i taskons que entren sols...

Als Primers llargs escalem un pedestal que es va readreçant fins el diedre final. Això n'és el començament:

Un diedrillo net de 6a que després de superar un desplomet (claus) passa a ser de V+ i altre vegada net. Després ens trobem un pas cabron de bavaresa invertida (6a+)-semblant a la sortida de la R2 de la Santacana i entrem a la R amb terreny mes amable... uns 40 metres.

El següent llarg comença amb un diedre perfecte (força tècnic) de 6b que està equipat, uns descansillo i tornem a trobar tunyina en forma d'una bavaresa (també equipada) de 6b+ on cal tivar lo seu... és això:

Contents amb els rot-punks i havent tatxat una més de les "100 mejores"baixem amb 4 rapels... us deixo una fotika de la paret...

Dormim al parking del mirador, la idea es fer la Cerdà-Pokorski a la Nord( també "una de les 100")...a mi em fa força pal però bueno...cal preparar l'estiu alpineti... ens llevem amb els sacs coberts d'una capa força guapa de gebra... fa un dia guarrisim... la cara nord no és veu amagada entre la massa compacta de núvols...al final tinc excusa per no anar a fer la via... cal una alternativa...rumiem una mica i s'em acut ...CANALDA

Cotxe i cap allà, esmorzem bé en un bareto i a les10.30 sortim del cotxe, fem cap al Somni Pirata al centre de la Paret. La via és guapissima, un tripi encara que algo hi vaig suar per encadenar el 6b...(tot sigui dit). L'intenció és fer la Directa Estel després, però com que el movil del roger va decidir practicar el salt base des de l'ultim llarg i en vam anar a buscar les restes al final vam passar... Així en comptes de de tatxar 2 de "les 100" només en vam fer una. Caldrà tornar a Canalda a fer aquesta que falta... que és que si vull tatxar tot el llibre abans de fer 25 anys encara tinc molta feina (i he de menjar moltes sopes...)

Bé penya us deixo amb algunes fotikes del Somni Pirata...

El roger al L2 (el de 6a expo)

El roger recupera el L3 (6b)


A l'ultim llarg vertical (6a i Ae)

Nova Via al Cerro ESCUDO, CONGRATS DAVE!!!

En Dave és un noi que vaig coneixer aquest maig passat a Yosemite. Vam compartir més d'una Kobra tot sopant amb en Joan al mític "site 20" del CAMP IV, i vam riure molt fent Slack-lining... el tio viu a Sacramento amb lo qual "The Valley" i las Sierras li keden a tiro de pedra...k kabron...i ja es nota ja... per que el tio és un putu bou, també s'ha de dir que a vegades se la juga massa i que és una mika txulo...però ki no ho és quan es tenen 26 anys i el seu historial... vaya k el pessa és un jefe...

A la tardor vam tornar a coincidir i el tio em va animar per que em fotes al Capi deixant-me de osties a la Leaning Tower...

Recordo l'ultim dia que ens vam veure...havia entrat una tempesta força gansa i tothom ja donava per acabada la temporada a Yosemite...ell marxava...estava carregant el cotxe de sa mare amb tots els seus petates i trastos...ens vam donar la mà i ens vam desitjar molta sort un a l'altre... i em va dir: "Segurament no es pugui trepar més per aquí...però també pot ser que entrin uns dies càlids just després d'aquesta tempesta...si no tens presa potser val la pena que et quedis uns dies esperant-los...ves a pel Half Dome"...ho vaig fer i el meu somni es va fer realitat... Ara ha estat el torn d'en Dave...

us deixo un link per si voleu llegir la noticia:

http://a5lunnis.blogspot.com/2008/02/34-das-escalando-en-solitario-en.html

CONGRATULATIONS DAVE!!!

"FINDE" complet

El meu cap de setmana va començar força abans qu el de la majoria de la gent, apoximadament un dia i tres quarts abans: a les 11 del dijous ja havia fet l'ultima classe de la setmana i ja m'havia reunit per decidir quatre tonteries d'un treball al que la penya sembla donar molta més importància que jo. L'uri em va trucar... i jo m'en vaig anar cap a Santa Coloma on ens vam trobar. I des d'allà cap a les grans parets del mon... per mi una de 12 llargs i per ell una de 24... total que ja em vaig posar les piles i tal...(ah ...si i tot sense aigua ni menjar ni res... i començant a les dues tocades...).

Al vespre em trobo amb el Roger i cap al Pedraforca falta gent... L'intenció es fer l'Estasen del rollo alpineti per anar preparant la temporada de chamonix aquest juliol... però entra l'hora que arribem al parking i que la pista per arribar al mirador no ens deixa passar fins l'endemà el matí (questió de gel i cadenes i tal) els plans canvien... Així que els roqueros Katakrak i Maluta es converteixen en els aprenents d'alpinista roger i guillem. En roger té una experiència força limitada amb el gel i jo encara més... Un dia vaig fer uns top-ropillos i ja està...el gel l'acostumo a reservar pels wiskis... però bueno diuen que per tot hi ha una primera vegada... i que té avui per no ser el primer dia que possi un cargol de glaç i clavi els piolos en un murillo més o menys tiesso amb la corda per sota?

Així que agafem la torrentera que va a petar a la columna del Verdet i la fem de dalt a baix...
A la meitat trobem un murillo de coliflors i gel finet força dret... em toca a mi...sort que no és gaire llarg...i sort que a mi de l'artifo m'agrada més ganxejar que no picar ja que es tracta d'això si no em vull autolapidar a mi mateix alhora que convertir-me en un cubata humà al rebentar la cortina sencera...

Més amunt fem la "muy mítica" columna del Verdet en condicions força facils, no gaire tiessa i amb prou gel... però ja se sap el mundillo alpineti te el seu rollo i es poden viure condicions extremes en qualsevol moment...

Com aquestes...

I aquí teniu el herois d'aquesta nova pàgina de l'historia daurada de l'apinisme extrem...

AM LIMIT

Tornem a Barna, una dutxeta unes trucades per telefon i "VAMONOS DE FIESTA"...

De l'empalme a les 8 del matí soc a gràcia carregant el cotxe del Francesc... cap a la Musara ens n'anem ... Disabte es dia de Friky i RESAKA (si així amb majuscules)...

Diumenge un parell de vietes...us en deixo la fotogaleria...

Ambient Montrebeià a de la R3 a la R2 de la Preu d'un somni (excepte que hi ha mogollon de bols i llastres i cantos sicats (k lleig)-si uri en abús).

Assegurant el Francesc per sortir de la R1 del Preu d'un Spmni

Sortint de la R1 de la Hercules Incuarteable.

El L1 de la Hercules Incuarteable

Doncs res penya salut...

MONTSERRAT CLÀSSIC, jo també vull ser Dalton

Demà farà una setmana 2 bous em van treure a pasturar pel jardí de Kalamontse...els tios em van liar a fer un parell de vies que recomana sant Antoni al seu evangeli...a les 9:40 sortiem del cotxe...caminem muntanya amunt (jo treient el putu fetge)...veiem això...

portem 20 minuts justos i ja hem passat per la bauma dels plecs del llibre...i al cap de 10 mes estem passant les cordes per que el roger escali el primer llarg de la Estrella Polar al Montgros... Dificil no ho és massa la via... però més val no caure-hi... com a vegades diu el master "little horse": "eh una via per nar amb lo grau assumit..."sobretot el primer llarg (un burí i un pont de roca llardós en 50 metres)... El segon llarg concentra les dificultats sortint de la reunió, mentre l'aniol assegura en roger jo m'ho miro i faig la foto...

després hi ha algun passet de baumeta i narinant... quan hi arribo em giro hi veig l'aniol recuperant el llarg...

Després fem alguns flanquejos, sortim d'una bauma amb un A0 força curiosillo(burí, xiclet, burí, estirada a tope i pitonissa de clauer...) i anem tirant amunt per les rampes fins el cim on mentre els jefes recullen les cordes jo faig aquesta fotika...

Baixem en direcció la Salamandra i ens posem a la Integral Freekópata...L'aniol s'encarrega de tot, jo carrego la motxa en algun llarg i em limito a txupar corda... caram que n'és de dura la placa montserratina... feia temps que no la tocava... Els graus de la via són seccions curtes... passos a bloc de 6b i 6bsup en general ben equipats una plaqueta fina de 6b sup i la resta en general són planxes de 6a força mantingudes i obligades on els spits allunyen un pel...Aquest és el primer llarg... a ke mola el lloc?

I aquest sóc lloc amb una de les meves millors amigues... encara que aquell dia li faig fer força el salt i només va sortir per la foto i un pas just després...i es que amb la raska que fotia i les ganes que tenia de potar (putus platans que em vas donar roger) no tenia gens de ganes d'apretar... (i que caram ja sabia que a la via hi hauré de tornar un altre dia a fotre li el rot-punk) i és que de tant en tant jo tamé vull ser un Dalton i passejar-me per les roques com diu l'evangeli...

VISCA MONTSERRAT CLÀSSIC!!!!