Tuesday, May 15, 2007

piada rapida

a'em akaba l temps d'internet.
vies tatxades:
nutckarker
selgilenella comiyment
aftersix
afterseven
snakedike
sout by suthwest
i mes toxos al wan slab
chapelwall
coocycliff
i tal
nseiem

Friday, May 04, 2007

Perseguint un estel, o era un somni?

life is given meaning only by living it with maximum involment,
by seeking to fulfill al its potential...despite all the fears and doubts...

Les paraules tot i estar en Angles pertanyen a en Walter Bonatti el llibre del qui tinc en versio yankee, el fet es que ara mateix no tinc temps de pensar en una traduccio prou encertada. El curs s'ha acabat a PENN, i la sala d'ordinadors comunitaria tancara d'aqui mitja hora...

Si el curs s'ha acabat!!! Batalla emocional. Normalment soc la persona mes felic del mon quan acabo els estudis cada any i em donen la condicional per tres messos. Aquesta vegada es diferent. Son masses adeus els que estic dient aquests dies. No son a reveures, son adeus. I no m'agrada. Podria ser cinic i questionar el valor d'una amistat de 4 mesos d'edat, pero m'estaria equivocant de mitg a mitg. Per algun motiu totalment desconegut aquestes amistats tenen molt mes valor del que seria normal. Amistats desperdigades per mitg mon. Ens vam trobar per casualitats de la vida i el mes segur es que no ho tornarem a fer mai mes... "see you in another life...". Bons moments, discussions... mons diemetralment opsats que es van trobar en una residencia d'estudiants i es van fer amics, i per aquest simple fet mes savis...
No puc dir gran cosa mes...

Per altra banda avui es un dia que marca una nova etapa, davant meu 7 mesos lliures amb nomes un idea al cap que ocupa el primer mes, despres ja es veura...

En John Muir fa anys va dir "the mountains are calling me... and I must go." I ara a mi em criden les mateixes muntanyes i parets de les que parlava en Muir: Sentinel Rock, The Cathedrals, Leaning Tower, Half Dome, El Capitan... YOSEMITE... Dema el mati volo a San Francisco i si tot va com ha d'anar diumenge aquestes hores m'estare colant al CAMP 4. Els companys de viatge son dos bultos inhumans: ferralla, material per dormir i menjar... si la tapia no acaba amb els meus somnis ells ho faran... Moltissimes ganes, pero alhora TERROR absolut!!! INCERTESA, EMOCIONS PER DEVORAR!!! 37 dies a yosemite poden donar o per molt o per molt poc, no ho sabria dir, pero be ja ho veurem no? No se com de sovint tindre acces a un ordenata aixi que gent: paciencia. Pero podeu estar segur que en algun moment algo penjare (que no son per fardar els blogs???) i quan torni (mes aviat del que us penseu) ja us ho explicare tot fent una birra...

What does he care if he hasn't got any money,
he doesnt need any money, all he needs is
his rucksack with those little plastic bags of dried
food and a good pair of shoes and off he goes
and enjoys the privileges of a millonaire
in surroundings like this.

Jack Kerouak in Dharma Bums.