HO HAVEU VIST???

M'imagino que si k ho deveu haver vist, perque ja fa temps ke hi és, peró bé com que veig que ningú te ganes de parlar-ne obertament ja ho faig jo!!!

HAN ENCABUT UNA VIA NOVA A L'AERI!!!

Si si, flirtejant entre easy rider i reenquentros, fent ampliogastodelparabolt i expoliant la preciosa rampa final de la easy del seu encantador caracter...

Segons diuen és un homenatge a la noia que malauradament ens va deixar a començaments d'estiu...peró jo més aviat trobo que aixó és un insult a la memòria de la pobre cristina i que l'han fet servir d'excusa per satisfer la golafreria de "glòria" d'una colla d'aprofitats!!! Un homenatge és el que han fet a cavallers, no aixó!!!

Jo no coneixia a la Cristina, peró he sentit a parlar molt be d'ella i no crec que hagués estat d'acord amb aquesta SALVATJADA.

Jo soc partidari que cada un obri com li dongui la gana...peró a l'aeri ja feia temps que no hi havia ni lloc ni necessitat d'obrir una via com aquesta. A qualsevol altre banda no hagués passat res, peró no, han hagut de fer-ho a l'Aeri!!! esclar suposo que a la Serra de St Joan o qualsevol altre banda l'ego d'aquest sapastres no hagues quedat satisfet...

No fa pas gaire en una reunió pública i suposadament civilitzada (tot i les sortidetes de to d'un parell d'elements) em van acusar de taliban i d'estar ofuscat pel passat (una cosa que considero molt allunyada de la realitat)... Per demostrar que aixó no es així proposo el següent:

Fa poc s'ha creat xesca.org, un cens dels escaladors dels països catalans, perque no el fem servir d'alguna cosa? Que qui estigui a favor de la via que en dongui els seus motius, qui estigui en contra (com jo) que en dongui els seus... i després podem decidir d'una manera oberta, civilitzada i democratica que cal fer amb aquesta via:

Si cal respectar-la totalment es fa, si cal respectar-la només parcialment ho fem i petem la resta, i si s'ha de petar sencera de dalt a baix es fa (d'una manera ben feta, neta i sense deixar guarrades a la paret).

Que m'en dieu???

un estiu en imatges...

feia temps que no penjava res fins fa poc, però de cosetes n'he anat fent... comalespasa des del ventosa... uns dies pel piri amb el meu germà... a la via del diedre a l'agulla gran d'amitges...un IV+ preciós!!! les agulles d'amitges des del refugi a dalt d'un cristenpal al cim del Riffelhorn a suïssa, amb la glacera del montrosa de taló de fons... un parell de moments de la via i contents amb el Xavi després de fer el Spigolo Sud de la Petite Aguille d'Ansabere... al ramonage de la Puigmal, hi vam nar amb el Canito i en Pep...el reequipament donarà de que parlar...pero bueno ja parlare de reequipaments un altre dia... Amb el Llanetis a mi primer amor del pilar del segre... i amb un cordinillo del 3 com auxiliar (especial per poder isar el petatillo sense cap mena de problemes ni k es foti un lio de collons) una mica de LOVECLIMBING sempre és divertit...

Els Processos oponents

D'aqui 3 dies tinc el meu ultim examen seriós de la carrera: PATOLOGIA MOLECULAR: Cel·lular i de Sistemes...i total que avui m'estava preparant el tema de BASES MOLECULARS de l'ADDICCIÓ a les DROGUES i he pensat que potser us interesava alguna coseta...en certa manera és una perspectiva diferent de l'habitació verda:
http://crowledge.blogspot.com/2006_11_01_archive.html...

l'addicció es una malaltia crònica i recidivant caracteritzada pel consum abusiu d'una substància amb la finalitat de benestar o evitar malestar. Hi ha 3 punts claus:
(1) cerca compulsiva.
(2) pèrdua de control en el consum tot i les conseqüències negatives que aquest pot tenir.
(3) recaigudes succesives.

a algú li comença a sonar alguna cosa???

Hi ha 2 teories complementaries que expliquen aquest procés:

(A) Opponent Process Theory of Motivation
Si representem el plaer en el eix de les Y en un gràfic respecte temps...

es donen 2 processos oposats, en un primer moment es dóna un augment en l'escala hedònica d'una manera molt superior a l'estat basal... mentre que més endavant es dóna una recaiguda per sota del nivell basal (qui no ha tingut mai resaca?).

Ara bé si les administracions són repetides s'acaba donant una tolerància a (A-response) els efectes positius (es veuen disminuits) i una sensibilització a (B-response) els negatius (s'incrementen).

(B) Spiralling Distress an the Addiction Cycle.

En el subjecte es creen expectatives de que la droga és la solució al seu malestar i es consumeix de manera repetida. Certs factors (com la vulnerabilitat individual o l'ambient) poden accelerar aquest procés: incrementant la dosis s'incrementa la tolerància al benestar i la sensibilització al malestar...

Abans d'entrar en coses massa tècniques els meus apunts s'acaben amb les frase:
" la droga es converteix en el crentre de la vida del subjecte i altera la resta del seu comportament... la situació va empitjorant - l'anticipació no desapareixerà mai..."

Us acabo d'escriure això des de la meva habitació... tip d'estudiar aquesta tarda quan ja no podia més he pirat a penjar-me una estoneta de la resina de la sala de tortures del clumb a StQ... diguem que he considerat que l'escalada em solucionaria la tarda... i ara mentre escric això no paro de mirar-me els posters del Huber a yosemite, el Potter a Utah, un pallo a la Lighting Route del Changabang, i el Gordito a la beyond good and evil... o les fotos on surto amb el bernon als alps..o el budrier que encara no he guardat d'airejar-se després de la seva incurió ara fa una setmana a la Conrado-Altamira...diguem que no paro d'anticipar la propera dosis com a solució dels meus maldecaps. (alguns causat per les muntanyes, altres per coses que no venen a "cuentu"...

NO sou fanàtics... SOU MALALTS!!!!

i espero k no us cureu mai !!!!CRAKKKK!!!

VIA FORA!!!

Doncs això que torno a la càrrega...després de mesos de silenci imposats per estudis, atacs d'estrés, mandra i altres coses... el corb torna a volar per rajar, piar, i lo que fagi falta...

SALUT A TOTS I TOTES (fins i tot els que no us la mareixeu...ja veieu k avui estic generós...)

corb...corb...soc un corb...

ACTUALITZACIÓ (k ja tocava)

Doncs res penya que fa mogollon que no actuallitzo el tema, però es que no he fotut res que valgués la pena (almenys fins la setmana passada) i després he estat liat amb els examens... i després he tingut mooooooolta RESAKA... així que res que tinc excusa...

Doncs aixó que entre lios de fer d'instructor d'uns cursets d'alpinisme i que he tingut visites internacionals que he passejat per a barna nocturna vai estar 6 setmanes en que l'unica cosa que vai escalar va ser la Laura a cavallers (amb encigalada incorporada el penultim llarg)...així que ja ho veieu vam estrenar la temporada de ROCA CALIENTE en el pirineo força d'hora aquest any. La via és guapilla, amb algun pas txunguillo però sempre molt ben protegit (o protegible) i ens ho vam passar força bé...

Així que passem a la setmana passada... (recordeu que fot temps que no li tivo)... i amb en roger anem cap a Montrebei...

Divendres al mitg-dia som a Pont de Muntanyana, pillem uns catxarrillos i les cordes i anem cap a l'Agulla del forat. L'intenció es fer la Centauros del Desierto, pero ens liem i no pujem prou fins al peu de a xemeneia sinó que anem a parar al peu de la Pagesos. Total que fem una cosa rara entre la Royame du Mu i la Pagesos i ens arribem al diedre aquell tant guapo i mantingut. A l'alzina de sobre i montem la primera R. Des d'allà en surto flanquejant per la placa desequipada i em perdo en un mar de calcari recobert d'arenisca (i algo de liquen). Vai pujant posant aguna coseta de tent en tant i em vai desesperant...vale que la via està "casi desequipada" però es que ni un puto clau trobo i nomé un cordinillo amb un mallon d'algú que ha abandonat... Al final quan ja estic també apunt de baixar-me veig un cordino que penja d'un spit, m'hi arribo i trobo un R. Monto, stem comletament perduts, però el cim és a tocar. El roger surt per una fisurila guapa sense saber que és, resulta que està tirat, i així arribem al cim on trobem uns baguetos guais que algú ha abandonat. Els pirategem, i rapelem d'uns spits i el mallon que m'he trobat.

En roger entrant a la R.

L'endemà el roger jo i el meu "sindrome de segon de cordada" fem la Barra del Bar, la via es guapa, però jo a partir del 4rt llarg passo d'escalar de primer... així que no piaré res... només deixo alguna fotika ...

Apalancat a la famosa cova del tercer llarg...

ja no tant comode a la r 4...

apretant-li a la placa final del llarg 6...buffffff...

La baixada queda amanitzada pensant-nos que les claus de cotxe les hem perdut i ja ens passa pel cap com petar els vidres i fer un pont... i la nit queda entretinguda amb una guilla que ens intenta robar les galetes una vegada rera una altre.

L'endemà amb prou feines ens podem moure, fem la BO signant un manifest en contra de la suposada presa i plantant uns roures (així que de les 3 coses que se suposa que ha de fer un home ja només m'en falten 1 - que de l'altre de moment passo i molt (tot i que intents fallits voluntariament s'en faran tots els possibles i més...)).

Pues res penya... aki teniu aixó. Ja us ho actualitzaré més sovint ara si puc...

ciau...

Col·leccionant (altre vegada...)

Aquesta vegada el Cap de setmana el començo encara abans que la pasada... -ja us vaig dir que aquest any tindria moltissim temps lliure fins pasqua...-així dijous quedo amb en Roger per anar a fer la Directa Sagitario als plecs del llibre (una paret que fa molt de temps que m'atrau), però en sortir de barna veient el temps comencem a buscar plans alternatius...total que acabem fent el café a Monistrol tot esperant que el balcó de la lluna obri per que el roger es pugui comprar uns gats, un alien i un parell de claus... fa un dia de gossos...a estones plou...a estones només es boira molt tancada...

En roger al 3r llarg de la CADE

Al final acabem deixant el cotxe a can Massana, i anant cap a a la Miranda de la Portella. Tal com sortim del cotxe tot un sabi ens avisa de que: "La roca va a estar mojada, id con mucho cuidado...". La via en questió és la CADE (l'ultima CADE de Montserrat que ens falta de la cole)que fa temps van tatxar de "via-txati" però avui ens excusem pensant que en condicions "dolomítiques" és acceptable que ens vegin a la via aquest...doncs aixó que fem la via aquesta flipant força als llargs de dalt que semblen més aviat un aquapark que res més...rapelem i agafem el cotxe per tornar a dinar a casa...

Divendres el passo de trankis amb la Barbara al gorro frigi fent la via Badalona...és laprimera vegada que la barbara escala, però no s'en surt gens malament, ni un A0 en tota la via (i això que de navegar buscant el punt feble la tia passa i es dedica a superar tots els bombillos i baumetes tirant pel dret...), baixar ja es una altre cosa... patinades per aquí i per allà...li hauré de regalar algo amb una sola acceptable...

Disabte amb en roger anem cap al Pedra, l'intenció és fer la via del guarda, però la mandra d'aproximar amb botes ens acaba decantant cap al Roget.

Fem la Prima, un festival del "disfrute", roca bonissima, bolts a les erres i forces també entre llargs, algun clauet i friends i taskons que entren sols...

Als Primers llargs escalem un pedestal que es va readreçant fins el diedre final. Això n'és el començament:

Un diedrillo net de 6a que després de superar un desplomet (claus) passa a ser de V+ i altre vegada net. Després ens trobem un pas cabron de bavaresa invertida (6a+)-semblant a la sortida de la R2 de la Santacana i entrem a la R amb terreny mes amable... uns 40 metres.

El següent llarg comença amb un diedre perfecte (força tècnic) de 6b que està equipat, uns descansillo i tornem a trobar tunyina en forma d'una bavaresa (també equipada) de 6b+ on cal tivar lo seu... és això:

Contents amb els rot-punks i havent tatxat una més de les "100 mejores"baixem amb 4 rapels... us deixo una fotika de la paret...

Dormim al parking del mirador, la idea es fer la Cerdà-Pokorski a la Nord( també "una de les 100")...a mi em fa força pal però bueno...cal preparar l'estiu alpineti... ens llevem amb els sacs coberts d'una capa força guapa de gebra... fa un dia guarrisim... la cara nord no és veu amagada entre la massa compacta de núvols...al final tinc excusa per no anar a fer la via... cal una alternativa...rumiem una mica i s'em acut ...CANALDA

Cotxe i cap allà, esmorzem bé en un bareto i a les10.30 sortim del cotxe, fem cap al Somni Pirata al centre de la Paret. La via és guapissima, un tripi encara que algo hi vaig suar per encadenar el 6b...(tot sigui dit). L'intenció és fer la Directa Estel després, però com que el movil del roger va decidir practicar el salt base des de l'ultim llarg i en vam anar a buscar les restes al final vam passar... Així en comptes de de tatxar 2 de "les 100" només en vam fer una. Caldrà tornar a Canalda a fer aquesta que falta... que és que si vull tatxar tot el llibre abans de fer 25 anys encara tinc molta feina (i he de menjar moltes sopes...)

Bé penya us deixo amb algunes fotikes del Somni Pirata...

El roger al L2 (el de 6a expo)

El roger recupera el L3 (6b)


A l'ultim llarg vertical (6a i Ae)

Nova Via al Cerro ESCUDO, CONGRATS DAVE!!!

En Dave és un noi que vaig coneixer aquest maig passat a Yosemite. Vam compartir més d'una Kobra tot sopant amb en Joan al mític "site 20" del CAMP IV, i vam riure molt fent Slack-lining... el tio viu a Sacramento amb lo qual "The Valley" i las Sierras li keden a tiro de pedra...k kabron...i ja es nota ja... per que el tio és un putu bou, també s'ha de dir que a vegades se la juga massa i que és una mika txulo...però ki no ho és quan es tenen 26 anys i el seu historial... vaya k el pessa és un jefe...

A la tardor vam tornar a coincidir i el tio em va animar per que em fotes al Capi deixant-me de osties a la Leaning Tower...

Recordo l'ultim dia que ens vam veure...havia entrat una tempesta força gansa i tothom ja donava per acabada la temporada a Yosemite...ell marxava...estava carregant el cotxe de sa mare amb tots els seus petates i trastos...ens vam donar la mà i ens vam desitjar molta sort un a l'altre... i em va dir: "Segurament no es pugui trepar més per aquí...però també pot ser que entrin uns dies càlids just després d'aquesta tempesta...si no tens presa potser val la pena que et quedis uns dies esperant-los...ves a pel Half Dome"...ho vaig fer i el meu somni es va fer realitat... Ara ha estat el torn d'en Dave...

us deixo un link per si voleu llegir la noticia:

http://a5lunnis.blogspot.com/2008/02/34-das-escalando-en-solitario-en.html

CONGRATULATIONS DAVE!!!

"FINDE" complet

El meu cap de setmana va començar força abans qu el de la majoria de la gent, apoximadament un dia i tres quarts abans: a les 11 del dijous ja havia fet l'ultima classe de la setmana i ja m'havia reunit per decidir quatre tonteries d'un treball al que la penya sembla donar molta més importància que jo. L'uri em va trucar... i jo m'en vaig anar cap a Santa Coloma on ens vam trobar. I des d'allà cap a les grans parets del mon... per mi una de 12 llargs i per ell una de 24... total que ja em vaig posar les piles i tal...(ah ...si i tot sense aigua ni menjar ni res... i començant a les dues tocades...).

Al vespre em trobo amb el Roger i cap al Pedraforca falta gent... L'intenció es fer l'Estasen del rollo alpineti per anar preparant la temporada de chamonix aquest juliol... però entra l'hora que arribem al parking i que la pista per arribar al mirador no ens deixa passar fins l'endemà el matí (questió de gel i cadenes i tal) els plans canvien... Així que els roqueros Katakrak i Maluta es converteixen en els aprenents d'alpinista roger i guillem. En roger té una experiència força limitada amb el gel i jo encara més... Un dia vaig fer uns top-ropillos i ja està...el gel l'acostumo a reservar pels wiskis... però bueno diuen que per tot hi ha una primera vegada... i que té avui per no ser el primer dia que possi un cargol de glaç i clavi els piolos en un murillo més o menys tiesso amb la corda per sota?

Així que agafem la torrentera que va a petar a la columna del Verdet i la fem de dalt a baix...
A la meitat trobem un murillo de coliflors i gel finet força dret... em toca a mi...sort que no és gaire llarg...i sort que a mi de l'artifo m'agrada més ganxejar que no picar ja que es tracta d'això si no em vull autolapidar a mi mateix alhora que convertir-me en un cubata humà al rebentar la cortina sencera...

Més amunt fem la "muy mítica" columna del Verdet en condicions força facils, no gaire tiessa i amb prou gel... però ja se sap el mundillo alpineti te el seu rollo i es poden viure condicions extremes en qualsevol moment...

Com aquestes...

I aquí teniu el herois d'aquesta nova pàgina de l'historia daurada de l'apinisme extrem...

AM LIMIT

Tornem a Barna, una dutxeta unes trucades per telefon i "VAMONOS DE FIESTA"...

De l'empalme a les 8 del matí soc a gràcia carregant el cotxe del Francesc... cap a la Musara ens n'anem ... Disabte es dia de Friky i RESAKA (si així amb majuscules)...

Diumenge un parell de vietes...us en deixo la fotogaleria...

Ambient Montrebeià a de la R3 a la R2 de la Preu d'un somni (excepte que hi ha mogollon de bols i llastres i cantos sicats (k lleig)-si uri en abús).

Assegurant el Francesc per sortir de la R1 del Preu d'un Spmni

Sortint de la R1 de la Hercules Incuarteable.

El L1 de la Hercules Incuarteable

Doncs res penya salut...